La matèria primera tradicional és l'argila, que s'extreu del terra i pot presentar diferents colors gràcies a les impureses. Pot ser: grogosa, vermellosa o blanca.
L'argila es pot modelar pressionant-la suaument. L'argila es fàcil de modelar si està en estat humit o moll.
Quan ja em obtingut la forma de l'argila, l'hem d'assecar i coure-la a una temperatura de 1000ºC.
Ciment:
El ciment és un conglomerat artificial de naturalesa inorgànica. És un dels materials de construcció més importants que hi ha.
El ciment l'obtenim barrejant amb aigua i àrids el formigó.
Formigó:
El formigó és un material que s'utilitza en la construcció.
Els seus components son: l'àrid, el ciment, l'aigua i els additius.
La paraula formigó procedeix de formicō, paraula d'origen llatí que significa la qualitat "emmotllable" o de donar "forma".
El ferro és un element químic.
Aquest metall de transició és el quart element més abundant en l'escorça terrestre.
El ferro l'obtenim extraient minerals. Els minerals s'extreuen de les mines. Per poder extreure el ferro de la seva mena cal escalfar-lo per arribar a temperatures elevades superiors als 1000 ºC.
L’acer és un material metàl·lic format bàsicament per un aliatge de ferro amb una mica de carboni i de vegades alguns additius. La quantitat de carboni no supera el 2,1% en pes del total de ferro i carboni, sent entre 0,2% i 0,3% els percentatges habituals.
El vidre:
El vidre és un material inorgànic dur, fràgil, transparent i amorf que s'usa per a fer finestres, lents, ampolles i una gran varietat de productes. El vidre és un tipus de material ceràmic amorf.
El vidre s'obté per fusió a uns 1.500 °C de sorra de sílice, carbonat de sodi, i calcària. El terme "cristall" és utilitzat molt freqüentment com sinònim de vidre, encara que és incorrecte en l'àmbit científic degut al fet que el vidre és un sòlid amorf (sense forma regular o bé determinada) i no un sòlid cristal·lí.
El vidre s'obté per fusió a uns 1.500 °C de sorra de sílice, carbonat de sodi, i calcària. El terme "cristall" és utilitzat molt freqüentment com sinònim de vidre, encara que és incorrecte en l'àmbit científic degut al fet que el vidre és un sòlid amorf (sense forma regular o bé determinada) i no un sòlid cristal·lí.
L'alumini és l'element químic de símbol Al. És l'element metàl·lic més abundant en l'escorça terrestre.
La seva lleugeresa, conductivitat elèctrica, resistència a la corrosió i baix punt de fusió el converteixen en un material idoni per a multitud d'aplicacions, especialment l'aeronàutica; no obstant això, l'elevada quantitat d'energia necessària per a l'obtenció del metall a partir dels òxids, dificulta la seva major utilització; dificultat que pot compensar-se pel seu baix cost de reciclatge, la seva dilatada vida útil i l'estabilitat del seu preu.
La fusta:
La fusta és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tenir troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables. La fusta és un material heterogeni, higroscòpic, cel·lular i anisotròpic. La fusta és composta de fibres de cel·lulosa i hemicel·lulosa mantingudes unides per lignina.
El coure:
El coure, és un element químic, és un dels metalls més importants. Es tracta d'un metall de transició de coloració rogenca i brillantor metàl·lica que, juntament amb la plata i l'or, caracteritzat perquè són els millors conductors d'electricitat. Gràcies a la seva alta conductivitat elèctrica, ductilitat i mal·leabilitat, s'ha convertit en el material més utilitzat per a fabricar cables elèctrics i altres components elèctrics i electrònics.
El coure forma part d'una quantitat molt elevada d'aliatges que generalment presenten millors propietats mecàniques, tot i que tenen una conductivitat elèctrica menor. Les més importants són conegudes amb el nom de bronzes i llautons. D'altra banda, el coure és un metall durador perquè es pot reciclar un nombre gairebé il·limitat de vegades sense que perdi les seves propietats mecàniques.
